Unitat Central de Procés
De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de:
Processador)
La
Unitat Central de Procés o CPU (per l'acrònim en anglès de central processing unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component de l'ordinador i d'altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades. Els CPU proporcionen les característiques fonamentals de l'ordinador digital (la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats a les computadores de qualsevol temps, junt amb l'emmagatzemament primari i els dispositius d'entrada/sortida. Es coneix com a microprocessador la CPU que és manufacturada amb circuits integrats. Des de mitjan els anys 1970, els microprocessadors d'un sol xip han reemplaçat gairebé totalment tots els tipus de CPU, i avui en dia, el terme "CPU" és aplicat usualment a tots els microprocessadors.
Està constituïda per dues unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la unitat de control.
Memòria d'ordinador
De Viquipèdia
Diferents mòduls de memòria RAM
La
memòria és l'espai d'Entrada / Sortida que permet emmagatzemar informació en un
ordinador o en dispositius electrònics en general. És un dels elements del
maquinari d'un ordinador.
Actualment, quan es parla de
memòria a seques ens referim a la
memòria RAM, un tipus de memòria basada en els
semiconductors caracteritzada per un accés ràpid però d'emmagatzemament temporal. Igualment, quan parlem d'
emmagatzemament normalment ens referim a dispositius d'emmagatzemament
massiu, dispositius més lents que la memòria RAM però d'una naturalesa més permanent. Per exemple, dispositius
magnètics com els
discs durs,
discs òptics, etc. Històricament, a
memòria i
emmagatzemament se'ls anomenava respectivament
emmagatzemament primari i
emmagatzemament secundari.
La
memòria primària la gestiona el
sistema operatiu mitjançant la
Gestió de la memòria.
Ports d'entrada
En un
sistema basat en un
processador, un
microprocessador, un
microcontrolador o
PLC, es diu
Entrada/sortida (
E/S) els intercanvis d'informacions entre el processador i els
perifèrics que li són associats. D'aquesta manera, el sistema pot reaccionar als canvis en el seu entorn, o fins i tot controlar-lo.
[1] Són de vegades designades per l'
acrònim I/O, derivat de l'
anglès Input/Output.
[2]
En un
sistema operatiu:
- les entrades són les dades enviades per un dispositiu (disc, xarxa, teclat...) a la UCP;[1]
- les sortides són les dades emeses per la unitat central amb destinació a un perifèric (disc, xarxa, pantalla...).[1]
Exemple simplificat:
- Escriure en un teclat envia una sèrie de codis per al processador; aquests codis són considerats com a dades d'entrada;
- El processador mostra els resultats del tractament de les dades sobre una pantalla; són les dades de sortida. En general, la pantalla és administrada per un programa de gestió de visualització.
Port (informàtica)
De Viquipèdia
En
informàtica, un port és una forma genèrica de denominar a una
interfície per la que diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfície pot ser física o a nivell de
programari (per exemple, els ports que permeten la transmissió de dades entre diferents
ordinadors).
Cada
sistema operatiu ofereix una interfície i uns mecanismes per a que els processos puguin utilitzar els ports. Generalment l'operatiu assigna una cua finita per anar desant els missatges que arriben a un determinar port. L'accés sol ser síncron (el procés queda blocat si llegeix dades d'una cua buida).
El fet de permetre o denegar accés als ports és important perquè les aplicacions servidores (que accepten connexions) han "d'escoltar" en un port conegut d'avantmà per a què un client (que inicia la connexió) pugui connectar-se. Això vol dir que quan el sistema operatiu rep una petició per un port concret, li passa a l'aplicació que escolta per aquell port i a cap altre. Si no hi hagués cap aplicació escoltant pel port no es podria establir la connexió.
Placa mare
De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de:
Placa base)
Placa mare |

La placa mare ASUS A8N VM CSM |
Connecta a:
|
Mides:
|
Principals Fabricants:
|
La
placa mare,
placa base o
targeta mare (en
anglès motherboard) és la
targeta de circuits impresos central a l'
ordinador que conté el
microprocessador, la memòria
RAM del sistema, circuits electrònics de suport, la
ROM i ranures especials (slots) que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals. Aquestes targetes solen realitzar funcions de control de
perifèrics, com
monitors,
impressores,
unitats de disc, etc.
Disc dur
De Viquipèdia
 | Per a altres significats vegeu «Disc». |
Interior d'un disc dur on s'aprecien els discs magnètics apilats, el capçal de lectura/escriptura superior
Un
disc dur (en anglès
Hard Disk Drive o
HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície
magnetitzada dels diversos discs (
platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del
maquinari de la majoria dels
ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a
memòria secundària.
Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants
gigabytes (
GB) a un
terabyte (TB), la velocitat de transferència (
throughput, en
MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (
rpm o rotacions per minut).
L'adjectiu
dur se'ls hi aplica en contrast amb el
floppy disk o disc flexible, anteriors als discs durs.
El 1956 els discs durs foren introduïts per primer cop al mercat de la mà d'
IBM. Originalment foren desenvolupats per a ordinadors de propòsit general.
Al segle XXI, les aplicacions dels discs durs s'han ampliat fins incloure video càmeres, reproductors d'àudio,
PDA's, càmeres de fer fotos i videoconsoles. El 2005 es va presentar el primer mòbil que incloïa disc dur, fabricat per
Samsung i
Nokia. La necessitat de sistemes d'emmagatzemament a gran escala i que fossin fiables, independents d'un dispositiu en particular, ha dut a la introducció de noves configuracions, com
RAID (
Redundant Array of Independent/Inexpensive Disks), emmagatzemament vinculat a la xarxa (
network attached storage o
NAS). Noti's que tots aquests sistemes, tot i no aparèixer a primera vista com a computadors, són tots de fet
sistemes incrustats.
Font d'alimentació
De Viquipèdia
Una
font d'alimentació és un giny o sistema que transforma el
corrent altern de la xarxa de distribució
d'energia elèctrica en un altre tipus de corrent adequat per l'aplicació concreta.
Unitat de disc
De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de:
Disquetera)
En
informàtica, el terme
unitat de disc es refereix a aquell dispositiu o aparell que realitza les operacions de lectura i/o escriptura dels mitjans o suports d'emmagatzemament amb forma de disc, referint-se a les unitats de
disc dur, unitats de discs flexibles (disquests: 5¼", 3½"), unitats de discs òptics (
CD,
DVD,
HD DVD o
Blu-ray) o unitats de discs magnetoòptics (
discs Zip,
discs Jaz,
SuperDisk).
Els equips que reprodueixen (llegeixen) o enregistren (escriuen)
discs òptics són coneguts com a lectores o gravadores (enregistradores), respectivament.
Les disqueteres són les unitats de lectura i/o escriptura de
discs flexibles.
No tots els discs són gravables:
- Alguns només permeten la lectura com el CD convencional.
- Altres permeten una única escriptura i infinitat de lectures (WORM).
- Altres limiten el número de lectures i/o escriptures: CD-R, DVD-R.
- Alguns permeten múltiples escriptures: CD-RW, DVD-RW, etc.
Una unitat de disc compta amb un motor que fa funcionar un sistema de relliscament que fa girar un o diversos discos a una velocitat constant, alhora que un mecanisme de posicionament situa el cap o caps sobre la superfície del disc per permetre-hi la reproducció o gravació del disc. La rotació del disc pot ser constant o aturar-se de forma alternada.
Les unitats de disc poden ser permanents (fixes) o extraïbles. Existeixen diferents formes i mides d'unitats de disc, que van des del disquet, el minidisc, el CD, el DVD i el disc dur. Normalment, les unitats de disc permanent solen oferir millors prestacions i major capacitat d'emmagatzematge de dades que les extraïbles.
Les unitats de disc es caracteritzen perquè són un sistema d'accés aleatori que permeten accedir a qualsevol informació de forma immediata. És un avantatge respecte a les cintes magnètiques digitals, l'accés de les quals és seqüencial. Aquest accés aleatori és permès per la
memòria RAM (
Random Access Memory, en
català: memòria d'accés aleatori)
Gravadora de disc òptic
De Viquipèdia
| L'article necessita algunes millores de traducció. (Col·laboreu-hi!)
Pot ser una traducció automàtica o contenir fragments sense traduir. |
El lent d'una unitat de CD/DVD en un portàtil Acer.
A l'entorn de la
informàtica, una
unitat de disc òptic és una
unitat de disc que utilitza una llum
làser o
ones electromagnètiques pròximes al
espectre de la llum com a part del procés de lectura o escriptura de dades des de oa
discs òptics. Algunes unitats només poden llegir discos, però les unitats més recents usualment són tant
lectores com
gravadores . Per referir-se a les unitats amb les dues capacitats se sol usar el terme
lectograbadora . Els
discos compactes (CD),
DVD, i
Blu-ray Disc són els tipus de mitjans òptics més comuns que poden ser llegits i gravats per aquestes unitats.
Les unitats de discs òptics són una part integrant dels aparells de consum autònoms com els
reproductors de CD,
reproductors de DVD i
gravadores de DVD. També són usats molt comunament en les
ordinadors per llegir
programari i mitjans de consum distribuïts en format de disc, i per gravar discos per a l'intercanvi i fitxer de dades. Les unitats de discs òptics (al costat de les
memòries flash) han desplaçat a les
disquetera sia les
unitats de cintes magnètiques per a aquest propòsit a causa del baix cost dels mitjans òptics i la gairebé ubiqüitat de les unitats de discs òptics en els ordinadors i en maquinari d'entreteniment de consum.
Programari
De Viquipèdia
El
programari (
software, en
anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels
programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un
ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades.
[1] El terme inclou aplicacions com els
processadors de text, programari de sistema com el
sistema operatiu, que fa d'interfície entre el
maquinari i les aplicacions, i finalment el
middleware, que controla i coordina sistemes distribuïts.