Unitat Central de Procés
De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Processador)
Està constituïda per dues unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la unitat de control.
Memòria d'ordinador
De Viquipèdia
Actualment, quan es parla de memòria a seques ens referim a la memòria RAM, un tipus de memòria basada en els semiconductors caracteritzada per un accés ràpid però d'emmagatzemament temporal. Igualment, quan parlem d'emmagatzemament normalment ens referim a dispositius d'emmagatzemament massiu, dispositius més lents que la memòria RAM però d'una naturalesa més permanent. Per exemple, dispositius magnètics com els discs durs, discs òptics, etc. Històricament, a memòria i emmagatzemament se'ls anomenava respectivament emmagatzemament primari i emmagatzemament secundari.
La memòria primària la gestiona el sistema operatiu mitjançant la Gestió de la memòria.
Ports d'entrada
En un sistema basat en un processador, un microprocessador, un microcontrolador o PLC, es diu Entrada/sortida (E/S) els intercanvis d'informacions entre el processador i els perifèrics que li són associats. D'aquesta manera, el sistema pot reaccionar als canvis en el seu entorn, o fins i tot controlar-lo.[1] Són de vegades designades per l'acrònim I/O, derivat de l'anglès Input/Output.[2]En un sistema operatiu:
- les entrades són les dades enviades per un dispositiu (disc, xarxa, teclat...) a la UCP;[1]
- les sortides són les dades emeses per la unitat central amb destinació a un perifèric (disc, xarxa, pantalla...).[1]
- Escriure en un teclat envia una sèrie de codis per al processador; aquests codis són considerats com a dades d'entrada;
- El processador mostra els resultats del tractament de les dades sobre una pantalla; són les dades de sortida. En general, la pantalla és administrada per un programa de gestió de visualització.
Port (informàtica)
De Viquipèdia
Cada sistema operatiu ofereix una interfície i uns mecanismes per a que els processos puguin utilitzar els ports. Generalment l'operatiu assigna una cua finita per anar desant els missatges que arriben a un determinar port. L'accés sol ser síncron (el procés queda blocat si llegeix dades d'una cua buida).
El fet de permetre o denegar accés als ports és important perquè les aplicacions servidores (que accepten connexions) han "d'escoltar" en un port conegut d'avantmà per a què un client (que inicia la connexió) pugui connectar-se. Això vol dir que quan el sistema operatiu rep una petició per un port concret, li passa a l'aplicació que escolta per aquell port i a cap altre. Si no hi hagués cap aplicació escoltant pel port no es podria establir la connexió.
Placa mare
De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Placa base)
| Placa mare | |
 La placa mare ASUS A8N VM CSM | |
Connecta a:
| |
| Mides: | |
| Principals Fabricants: |
Disc dur
De Viquipèdia
Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB), la velocitat de transferència (throughput, en MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (rpm o rotacions per minut).
L'adjectiu dur se'ls hi aplica en contrast amb el floppy disk o disc flexible, anteriors als discs durs.
El 1956 els discs durs foren introduïts per primer cop al mercat de la mà d'IBM. Originalment foren desenvolupats per a ordinadors de propòsit general.
Al segle XXI, les aplicacions dels discs durs s'han ampliat fins incloure video càmeres, reproductors d'àudio, PDA's, càmeres de fer fotos i videoconsoles. El 2005 es va presentar el primer mòbil que incloïa disc dur, fabricat per Samsung i Nokia. La necessitat de sistemes d'emmagatzemament a gran escala i que fossin fiables, independents d'un dispositiu en particular, ha dut a la introducció de noves configuracions, com RAID (Redundant Array of Independent/Inexpensive Disks), emmagatzemament vinculat a la xarxa (network attached storage o NAS). Noti's que tots aquests sistemes, tot i no aparèixer a primera vista com a computadors, són tots de fet sistemes incrustats.
| Tipus de memòria secundària |
| Tecnologies obsoletes Tecnologies actuals |
Font d'alimentació
De Viquipèdia
Una font d'alimentació és un giny o sistema que transforma el corrent altern de la xarxa de distribució d'energia elèctrica en un altre tipus de corrent adequat per l'aplicació concreta.
Unitat de disc
De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Disquetera)
En informàtica, el terme unitat de disc es refereix a aquell dispositiu o aparell que realitza les operacions de lectura i/o escriptura dels mitjans o suports d'emmagatzemament amb forma de disc, referint-se a les unitats de disc dur, unitats de discs flexibles (disquests: 5¼", 3½"), unitats de discs òptics (CD, DVD, HD DVD o Blu-ray) o unitats de discs magnetoòptics (discs Zip, discs Jaz, SuperDisk).
Els equips que reprodueixen (llegeixen) o enregistren (escriuen) discs òptics són coneguts com a lectores o gravadores (enregistradores), respectivament.
Les disqueteres són les unitats de lectura i/o escriptura de discs flexibles.
No tots els discs són gravables:
- Alguns només permeten la lectura com el CD convencional.
- Altres permeten una única escriptura i infinitat de lectures (WORM).
- Altres limiten el número de lectures i/o escriptures: CD-R, DVD-R.
- Alguns permeten múltiples escriptures: CD-RW, DVD-RW, etc.
Les unitats de disc poden ser permanents (fixes) o extraïbles. Existeixen diferents formes i mides d'unitats de disc, que van des del disquet, el minidisc, el CD, el DVD i el disc dur. Normalment, les unitats de disc permanent solen oferir millors prestacions i major capacitat d'emmagatzematge de dades que les extraïbles.
Les unitats de disc es caracteritzen perquè són un sistema d'accés aleatori que permeten accedir a qualsevol informació de forma immediata. És un avantatge respecte a les cintes magnètiques digitals, l'accés de les quals és seqüencial. Aquest accés aleatori és permès per la memòria RAM (Random Access Memory, en català: memòria d'accés aleatori)
Gravadora de disc òptic
De Viquipèdia
 | L'article necessita algunes millores de traducció. (Col·laboreu-hi!) Pot ser una traducció automàtica o contenir fragments sense traduir. |
Les unitats de discs òptics són una part integrant dels aparells de consum autònoms com els reproductors de CD, reproductors de DVD i gravadores de DVD. També són usats molt comunament en les ordinadors per llegir programari i mitjans de consum distribuïts en format de disc, i per gravar discos per a l'intercanvi i fitxer de dades. Les unitats de discs òptics (al costat de les memòries flash) han desplaçat a les disquetera sia les unitats de cintes magnètiques per a aquest propòsit a causa del baix cost dels mitjans òptics i la gairebé ubiqüitat de les unitats de discs òptics en els ordinadors i en maquinari d'entreteniment de consum.
Programari
De Viquipèdia
El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades.[1] El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distribuïts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario